DOMENECH I MONTANER

Junt amb Puig i Cadafalch i n’Antoni Gaudí, Domenech i Montaner es el gran arquitecte del modernisme que millor ha sabut conjugar la composició i organització dels espais amb l’adecuació ornamentada dels paraments. La seva obra mostra amb execució equilibrada aquest fet provinent d’un abarrocament que tardanament es desenvolupa a la Catalunya de finals del XIXé i principis del XXé amb profusió de referències a la natura. No s’albira cap descans en la percepció de la seva obra on sempre hi ha quelcom a descubrir, es a dir, no és una arquitectura que amb una sola ulllada ja en tens prou sino que a imatge de la ciutat mitjeval, sempre hi ha un efecte sorpresa que a ritme variat et fa anar avançant en la intromissió que facis a la seva obra,.No importa l’itinerari que facis ja que sempre hi ha quelcom de nou i aixó fa que t’hi puguis apropar als seus edificis amb el sentiment de que no has de fer via si el que vols es gaudir d’una experiencia arquitectónica en la que al marge del control de l’il·luminació exterior, sempre hi trobaràs quelcom de nou malgrat una pàtina que quasi no deixa racó on s’hagi intervingut Ha tingut molta sort amb la piqueta ja que en una societat com la que habita al País tant procliu no tan sols al canvis sino que el que produeixen els actor propis no es gens valorat i tan sols un hotel per a la exposició del 88 a Barcelona i un balneari a Tona no han sobreviscut. La seva obra es desenvolupa a Canet, Reus i Barcelona amb esporàdiques aportacions a altres indrets dels Països Catalans com Olot, Badalona, LEspluga de Francolí i Palma de Mallorca. No es gaire prolífica com a contrapartida sol pasar en la produccó d’alguns despatxos en l’actualitat, ja que aquesta mena d’obres no eren a l’abast de tothom i d’ací la seva singularitat i de les que en destacarem el Castell de Santa Florentina a Canet, l’Institut Pere Mata i la Casa Navàs a Reus i l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i el Palau de la Música Catalana a Barcelona, sent aquestes dues obres les de més resonancia a nivel internacional. Clouré aquesta crónica esmentant dos aspectes que complementen una percepció integral de la proposta arquitectónica, i que pel que fá al mobiliari que en les obres del modernisme, formava part també del contingut d’aquestes, la reusenca Casa Navàs és l’exemple on aquest ens ha arribat amb millor estat avui en dia i es on hi podem gaudir d’una ambientació de l’espai arquitectònic amb més atributs i finalment resaltaré el barceloní Hospital de la Santa Creu i Sant Pau com el cas on la implantacíó urbana, en aquest cas del conjunt edificat, adquireix el major nivell de notorietat al disposar-se aquest com a teló de fons d’un dels dos eixos urbans amb connotacions barroques que hi ha a Barcelona, l’avinguda Gaudí